Presentació a Castelló

Frege

Conten que Frege no deia res si no estava absolutament cert. Segur que parlava molt poc i que, ben sovint, després se'n penedia.

Ja li he vist la careta

Ja lli hevist la careta. És menudet i no pesa massa. Diuen que li sembla molt a mon pare. Solatge ja ha nascut. Ben aviat es trobarà a les llibreries. Al final, però, li hem hagut de canviar el nom. Resulta que Solatge era el títol de l’ultim llibre de Jaume Pérez Montaner. El meu es diu, finalment, El solatge del temps, però el vull igual: és el meu fill!

El dia 2 d’abril a les 20 hores i al Saló de la Reial Séquia Escalona (a l’Ajuntament) el presentaré ací, al meu poble. El dia 8 d’abril el presentarem a Gandia, al Casal Jaume I. El 16, a la Fira del Llibre de València. El 29 a Calp, i el 7 de maig —i aquesta em fa una il·lusió especial— hi haurà presentació a Carrícola.

Intentar és fer

Intentar ja és fer. Al cap i a la fi, l’única diferència entre l’intent i l’acció pròpiament dita és l’èxit del primer. Si l’intent triomfa, tenim una acció. Però, que tenim si fracassa? No és això també una acció? El fet que no siga la que preteníem no suposa que no en siga cap: és una altra. L’èxit o el fracàs de l’intent determina l’acció feta i el seu nom. El problema, potser, és que alguns intents no en tenen, de nom. I aquest tal vegada siga el motiu pel qual ens oblidem que són accions. Però ho són i en som responsables. El fet d’intentar ja ens dóna responsabilitat o ens en lleva. Si l’acció pretesa era dolenta, òbviament no ens lleva tota la responsabilitat. Ens resta la responsabilitat de l’intent (de l’acció que ha resultat i que és una altra, però que la presència de la intenció, i no merament el resultat, determina). Si l’acció intentada era bona, ens lleva —em sembla— tota la responsabilitat de no haver fet el que no hem aconseguit. No deixa de ser curiosa aquesta asimetria. Però té la seua lògica: allò que depén de nosaltres, que està sota el nostre control, és l’intent; no podem excusar-nos de no intentar fer el bé dient que no estàvem segurs d’aconseguir-ho o asseverant —quan ja sabem positivament que no ho haguérem aconseguit— que no ho podíem fer. La impossibilitat real no és una excusa ni un eximent si no va acompanyada de la creença (gairebé certa des del punt de vista subjectiu) en la seua impossibilitat. Les alternatives rellevants són les epistèmiques, no les reals.

Intentar és fer. Ni la falta d’èxit és un eximent quan l’acció intentada és dolenta, ni el fet que aquesta falta d’èxit es sàpia probable ens lliura de l’obligació quan és bona.

Exigència

Exigeix-te tant com per a pensar ben bé les coses abans de dir-les. Però no t’exigesques tant com per a acabar per no poder dir res.(Ai!, el terme mitjà harmònic; que difícil ets d'aconseguir!).

Bon any!

He tingut un somni. He somiat un món en el qual no hi havia borses de canvi, on les grans companyies es preocupaven pels seus clients i els atenien realment i amb un somriure. He somiat que es controlava els especuladors i que els governs n’eren independents. He somiat un món en el qual les persones valien més que els diners i en el qual hi havia altres valors a més de l’econòmic.
Que l’any 2011 ens acoste, encara que siga un pas de puça, a aquest somni.

Solatge

Tanquem l’enquesta satisfets. Solatge serà definitivament el títol del llibre. Ens ha agradat a tots. Moltes gràcies Ànonim, sigues qui sigues. Ens has proporcionat un títol bonic i suggeridor, amb una paraula ben sonora. Em recorda un recital d’Ovidi Montllor, en el qual, amb veu de tro, deia: Abans de dir-li salvatge a un home o salvatge a un salvatge. I allò percudia per tota la sala abarrotada, i en els esperits dels qui l’omplíem. Salvatge, solatge, m’agrada la seua sonoritat.

Bé, doncs moltes gràcies a tots per les vostres propostes i pel vostre interés. Gràcies Jesús, Enric, Gonçal, Marta, Marisa, Salvador i Vicent. Moltes gràcies a tots, i una altra vegada (i més si cal) a Anònim; també a l’altre Anònim.

Ara, si m’envieu per correu-e les vostres adreces, em diu l’editora, us farem arribar un exemplar de Solatge quan estiga llest.
tobies.grimaltos@uv.es